 Especialment agradable va ser també la seva visita per al personal del centre El passat dijous dia 5, l’ambaixador de Ses Majestats els Reis d’Orient van visitar, habitació per habitació, a tots els malalts ingressats al centre igualadí. Es van interessar pel seu estat i els van donar ànims. Van visitar també la sala de diàlisi i Urgències. Així mateix, la planta de Pediatria va ser especialment emotiva i plena d’il·lusió per als infants, tot i que afortunadament no eren gaires els ingressats. Curiosament dues parteres van voler saludar als patges mentre estaven a la sala de parts en l’inici del seu procés de part. Especialment agradable va ser també la seva visita per al personal del centre que estava treballant.  TERCERA CATALANA Només el CF Capellades suma els tres punts FUTBOL TERRITORIAL PRIMERA CATALANA El CF Igualada comença l’any amb una victòria Per 3 gols a 1 va guanyar el conjunt que entrena Isidre Tarrés al Tortosa. El matx va tenir de tot, gols, expulsions i penals. El resultat va ser just si ens atenim al que es va veure sobre el rectangle de joc. L’inici de l’Igualada va ser fulgurant atès que al minut 5 ja guanyava per 2-0 gràcies als gols de Fran i Pedro. El tercer gol per als anoiencs va arribar al minut 77 de partit gràcies a un cop de cap de Martí. Ara, el CFI és novè a la classificació, amb 22 punts. SEGONA CATALANA El CD Òdena li posa les coses difícils al líder, però acaba perdent per la mínima Bon partit del CD Òdena al camp de La Múnia. El matx va finalitzar amb el resultat de 3-2 però els anoiencs van merèixer l’empat. Per la seva banda, la UE Sant Maure va perdre per 4-2 al camp del Sant Cugat. Resultats: Sant Cugat-Sant Maure, 4-2 La Múnia-CD Òdena, 3-2 Classificació: 1.- La Múnia, 32 punts 2.- Horta, 31 punts 3.- Sant Cugat, 30 punts. 15.- CD Òdena, 12 punts 17.- UE Sant Maure, 11 punts 18.- Juventut Prat, 6 punts. TERCERA CATALANA Només el CF Capellades suma els tres punts El conjunt del CF Capellades va ser l`únic representant anoienc en la Tercera catalana que va sumar els tres punts en la primera jornada de 2012. Va ser davant el Ribes on els capelladins van guanyar per 1-0. Els resultats d’aquesta jornada van ser els següents: Grup 7 Joanenc-CF Vilanova, 4-3 Classificació: 1.- Can Parellada,36 punts 2.- Can Trias, 35 punts 3.- San Pedro, 34 punts. 10.- CF Vilanova, 19 punts 16.- Fruitosenc, 11 punts 17.- Juan XXIII, 9 punts 18.- Balconada, 8 punts Grup 8 La Pobla-Sant Andreu , 3-3 Classificació: 1.- La Guàrdia, 34 punts 2.- Papiol, 30 punts 3.- Vista Alegre B, 26 punts 16. La Pobla, 11 punts 17.- Vallirana B, 9 punts 18.- Castellbisbal, 7 punts Grup 12 Vista Alegre-Hortonenc, 2-5 Sitges-UE Montserrat, susp. CE Anoia-P. Roquetes, 1-2 CF Capellades-Ribes, 1-0 Classificació: 1.- Sant Pere Molanta, 42 punts 2.- Riudebitlles, 33 punts 3.- Ribes, 28 punts 6.- UE Montserrat, 23 punts 8.- CE Anoia, 21 punts 11.- Capellades, 19 punts 17.- Vista Alegre, 11 punts QUARTA CATALANA El líder Carme empata i de nou s’estreny la classificació El Carme no va passar de l’empat davant un difícil rival com és l’Esport Garcia de Montbui i això combinat amb la victòria del FC Fàtima i de l’Ateneu, fan que els primers llocs de la taula estiguin molt disputats. Els resultats de la jornada van ser: Piera-Vilanoveta, 0-3 CE Òdena B-La Torre, 4-6 Tous-Montbui, 1-3 Jorba-FC Fàtima, 0-1 Ateneu-La Paz, 5-2 E. Garcia-Carme, 1-1 Masquefa-Calaf, 2-3 Piràmides-Tossa Montbui, 2-8 Classificació: 1.- Carme, 32 punts 2.- FC Fàtima, 31 punts 3.- Ateneu Igualadí, 30 punts 4.- Calaf, 29 punts 5.- Vilanoveta, 29 punts 6.- Garcia Montbui, 26 punts 7.- Piera, 23 punts 8.- Tossa Montbui, 19 punts 9.- Masquefa, 19 punts 10.- Òdena B, 15 punts 11.- Jorba, 13 punts 12.- La Paz, 12 punts 13.- La Torre, 9 punts 14.- Montbui, 7 punts 15.- Piràmides, 5 punts 16.- Tous, 2 punts. Grup 11 Resultats: Sant Sadurní-Cabrera d’Anoia, 2-1 La Llacuna-Moja, 1-2 Hostalets-Olesa, 5-1 Classificació: 1.- Sant Sadurní, 35 punts 2.- Sant Cugat, 31 punts 3.- Les Cabanyes, 29 punts 4.- Hostalets de Pierola, 28 punts 9.- Cabrera d’Anoia, 20 punts 11.- La Llacuna, 15 punts.  FUTBOL TERRITORIAL PRIMERA CATALANA El CF Igualada empata amb l’Almacelles Amb el resultat d’empat a un gol va finalitzar el partit entre el CF Igualada i l’Almacelles. Va ser una llàstima perquè els igualadins, tot i no disposar de moltes ocasions, sí que van tenir les suficients per endur-se els tres punts. Primer van marcar els visitants i els igualadins van empatar de seguida gràcies a una falta molt llunyana transformada pel jugador Sergi Barnada. Amb aquest resultat el CF Igualada es manté a la novena posició amb 19 punts. SEGONA CATALANA Empat de l’Òdena i derrota del Sant Maure El CD Òdena va aconseguir empatar a dos gols en el seu desplaçament al camp de la U. Bellvitge en un partit on els anoiencs van ser capaços de donar-li la volta al marcador però que al final van veure com els tres punts no els podien sumar i es van haver de conformar amb un empat. Per la seva part, la UE Sant Maure va visitar el camp de La Múnia, segon classificat i va perdre pel resultat de 4-1. Classificació: 1.- Sant Cugat, 27 punts 2.- La Múnia, 26 punts 3.- Horta, 25 punts. 16.- UE Sant Maure, 10 punts 17.- CD Òdena, 9 punts 18.- Juventut Prat, 6 punts. TERCERA CATALANA Victòries del CF Vilanova, Vista Alegre, CE Anoia i Montserrat D’aquestes quatre victòries cal destacar les que es van produir al grup 12è d’aquesta categoria. Cal destacar el CE Anoia que està fent una magnífica campanya en una categoria nova. Els vilanovins van guanyar per 2-1 l’Hortonenc i s’han situat a la cinquena posició de la taula. Els resultats d’aquesta jornada van ser els següents: Grup 7 Gim. Manresa-CF Vilanova, 1-2 Classificació: 1.- Can Tries, 29 punts 2.- San Pedro, 28 punts 3.- Can Parellada, 27 punts. 7.- CF Vilanova, 19 punts 16.- Fruitosenc, 8 punts 17.- La Balconada, 8 punts 18.- Juan XXIII, 8 punts Grup 8 La Pobla-C. Cooperativa, 2-3 Classificació: 1.- La Guàrdia, 30 punts 2.- Papiol, 26 punts 3.- C. Cooperativa, 25 punts 16. La Pobla, 10 punts 17.- Vallirana B, 9 punts 18.- Castellbisbal, 4 punts Grup 12 Vista Alegre-Olivella, 5-3 CE Anoia-Hortonenc, 2-1 At. Vilafranca-Montserrat, 0-1 Capellades-Riudebitlles, 0-2 Classificació: 1.- Sant Pere Molanta, 33 punts 2.- Riudebitlles, 27 punts 3.- La Granada, 26 punts 5. CE Anoia, 21 punts 10.- Montserrat, 17 punts 13.- Capellades, 16 punts 17.- Vista Alegre, 11 punts QUARTA CATALANA El Carme s’imposa en un camp difícil Per 1-4 va guanyar el líder Carme a la Penya Madridista en un dels partits interessants de la jornada .També va ser interessant el que van disputar a Montbui l’Esports Garcia i el FC Fàtima que va finalitzar amb el resultat de 0-1 per als visitants. Els resultats de la jornada van ser: CD Òdena B-Piera, 1-3 Tous-Vilanoveta, 1-4 Jorba-La Torre, 3-1 Ateneu Igualadí-Montbui, 2-0 Garcia Montbui-FC Fàtima, 0-1 Masquefa-La Paz, 3-1 Tossa Montbui-Carme, 1-4 Piràmides-Calaf, 0-6 Classificació: 1.- Carme, 28 punts 2.- Ateneu Igualadí, 27 punts 3.- FC Fàtima, 25 punts 4.- Calaf, 23 punts 5.- Vilanoveta, 23 punts 6.- Garcia Montbui, 22 punts 7.- Piera, 20 punts 8.- Masquefa, 19 punts 9.- Tossa Montbui, 16 punts 10.- Òdena B, 15 punts 11.- La Paz, 12 punts 12.- Jorba, 10 punts 13.- La Torre, 5 punts 14.- Piràmides, 5 punts 15.- Montbui, 4 punts 16.- Tous, 1 punt. Grup 11 Resultats: La Llacuna-Cabrera d’Anoia, 3-2 Hostalets Pierola-Moja B, 3-1 Classificació: 1.- Sant Sadurní, 31 punts 2.- Hostalets de Pierola, 25 punts 3.- Sant Cugat, 25 punts 9.- Cabrera d’Anoia, 16 punts 12.- La Llacuna, 12 punts. Després de molts anys de tocar en diverses formacions musicals, d'estar al control de so de moltes altres i de fer recitals de poesia pel món... en Quico Tretze creu que " m'ha arribat el moment de debutar en solitari... simplement jo... Quico Tretze Solo... El músic igualadí pensa que "serà un concert on repassaré cançons que toco sol al menjador de casa, cançons que m'omplen els espais buits, cançons que m'han fet créixer..." . A l'igual que subscriu aquestes línies, al Tretze no se li acut cal lloc més adient i a la vegada més acollidor que l'Espelt. "I no em ve al cap un indret millor que el petit poble que va veure néixer els meus avis i el meu pare, l'Espelt". Per aquestes i altres raons, de pes musical, el Quico Tretze, ens convida a donar un volt per la música que l'ha marcat des que té memòria. No exempt de nervis escènics: "Us hi espero... un nou repte que assumeixo amb moltes ganes i els nervis típics d'un debut". El concert està programat a les 21:30 a l'Espelta. I l'entrada val 5€, però atenció, amb l'entrada us hi entren 2 consumicions o una consumició i un entrepà... immillorable... (La veritat és que si¡¡¡) Veure vídeo PORTADA Quico Tretze - Manel Caparrós - clictv.cat  Divendres 18 novembre A les 21:30 - Lloc:Bar Spelta Plaça de Baix 2 - El Espelt, Spain  Hi ha una nova oferta de treball de Mercadona per a un nou supermercat a la província de Barcelona. Es tracta d'un nou supermercat a la població de Santa Margarida de Montbui. El nou supermercat de Mercadona té prevista l'obertura a la localitat de Santa Margarida de Montbui a la comarca de l'Anoia. L'oferta d'ocupació de Mercadona ofereix 25 llocs de treball. Mercadona sol · licita als interessats que tinguin uns estudis mínims de graduat escolar. Totes les persones interessades han de presentar un currículum vitae amb fotografia. Per sol · licitar l'oferta laboral és imprescindible la residència a Santa Margarida de Montbui o en algun dels municipis limítrofs. Mercadona ofereix un contracte indefinit amb un horari rotatiu de matí o tarda de dilluns a dissabte. El salari de l'oferta d'ocupació de Mercadona és de 1.195 € bruts al mes. Les persones interessades en l'oferta de treball de Mercadona han de preparar el seu currículum vitae. Posteriorment, poden remetre les seves sol · licitud laboral a través del Portal d'ocupació de Mercadona. Articles relacionats:
Vols pujar a una Yamaha XJ6 F Abs i fer una volta a tota velocitat pel Parcmotor de Castelloli. Puja, farem una volta junts en la 1ª Tanda del Firobike 2011. Veure vídeo Portada  Aquest dijous i segons ha pogut saber clictv.cat un número determinat d’usuaris i pares del centre Espai Nadó han denunciat públicament el tancament d’aquest servei social. El centre donava servei i acompanyament als pares, mares i nadons a on es plantegen dubtes, emocions, conflictes, etc... en el mon de l’educació i l'acompanyament als nens i nenes. "És un espai a on hi han professionals,molt vàlids que t’ aconsellen i t'acompanyen en la nova i inicial etapa com a pares", afirma una de les mares, representants d’aquest col•lectiu. Qui continua afirmant que “ és un espai molt sa i ademés has de pagar una quota mensual per tant l'ajuntament l’únic que ha d’abonar es el lloguer del local”, apunten. En el Ple municipal ordinari del mes de setembre, el quadripartit ja va anunciar el proper tancament de l’Espai Nadó al•legant l’elevat cost econòmic del servei, sense informar, però, de les despeses, ingressos i subvencions relacionats amb el servei que permetrien fer una anàlisi i comparació amb la resta de serveis. En els darrers anys, el servei ha atès a més de 800 persones i té una demanda superior a les places ofertades. Des del PSC d’Esparreguera manifesten que "estem en contra del tancament d’aquest servei que brindava ajuda a les famílies esparreguerines i que comportarà l’acomiadament del personal que hi treballava". Les famílies amb nens d'1 a tres anys podien gaudir d'aquest espai familiar, un servei que en el seu moment es va ampliar amb un grup de 2 a 3 anys. Fins ara, a aquests dos serveis se li sumava l'espai Ralet, Ralet, adreçat a famílies amb nens de dos mesos a 1 any. Un servei que es feia amb la col•laboració de l'escola municipal de música i dansa d'Esparreguera. L'espai Nadó, l'Espai Familiar i ara, el Ralet-Ralet, aquests tres espais es destinaven a compartir pares, petits i professionals, i es feien a l'edifici de l'antiga escola de les monges. Per a més informació sobre el tancament i altres aspectes podeu adreçar-vos a la regidoria d'educació, al telèfon 93 777 1801 Fonts: Pares i Mares del Centre Espai Nadó, aEsparraguera.com- aEsparraguera.com 2 Comments  Master Homeopatia.2008-2010 Reproduïm íntegrament la segona part de l'entrevista que va realitzar el periodista i blocaire igualadí Albert Rossell al Dr. Manel Mateu el passat 18 d'octubre, extreta del blog Mind & Body; bloc divulgatiu sobre psicologia, teràpies naturals i vida sana. El Dr Manel Mateu Ratera va tractar un pacient amb medicaments homeopàtics el 1983 per primera vegada. Des de llavors, el fins ara president de l'Acadèmia Mèdica Homeopàtica de Barcelona (AMHB) ha vist un ascens progressiu del nombre de malalts tractats amb aquesta disciplina, encara que hi ha grups que volen desprestigiar. També s'ha adonat que, cada vegada més, l'homeopatia entra a les cases per tractar un problema de salut dels fills i després acaba instal · lant. -A casa, l'homeopatia va entrar per un problema de salut de la nostra filla que es repetia cada primavera i no trobàvem solució. És habitual que les famílies coneguin l'homeopatia per una experiència amb els fills? -És molt habitual. Hi ha moltes famílies que porten als nens-i cada vegada més petits-el metge homeòpata. En veure que al nen se li han curat les angines i no necessita més antibiòtics, o que se li ha anat l'asma i no li cal més Ventolin, les famílies ho comenten a l'escola. Passa sovint que les mares, veient el bon resultat de l'homeopatia en els fills-els nens reaccionen bé i ràpid a l'homeopatia-vulguin que es beneficiï la resta de la família. Llavors vénen i pregunten si la homeopatia també va bé per als dolors menstruals, per l'artrosi de la mare o per l'úlcera d'estómac del pare. Nosaltres els diem que sí, que cal individualitzar cada persona, que hem de veure el pacient, fer la història, seleccionar el medicament i després veure si ha funcionat. Els bons resultats en els nens és la principal manera de convèncer a les famílies que l'homeopatia funciona. - ¿L'homeopatia pot substituir les vacunes? -Sí, i de fet ja s'està fent amb diferents mètodes. Hi ha un metge australià, Isaac Golden, que utilitza un calendari de vacunacions similar al calendari tradicional i que administra els remeis preparats amb la substància de la malaltia, però diluïda mitjançant el mètode homeopàtic. Aquest sistema no és molt més diluït i no porta additius com l'alumini o el mercuri. L'efecte neurotòxic de l'alumini i del mercuri és una de les principals diferències entre les vacunes i les vacunes homeopàtiques. L'homeopatia pot substituir les vacunes, però per demostrar calen investigacions a major escala que les que s'han fet fins ara. Els governs també haurien d'estar interessats en donar l'oportunitat a aquest estudi que, d'altra banda, xoca amb els interessos de les empreses farmacèutiques. -Si busques a internet i en les xarxes socials, la paraula que més apareix al costat de "homeopatia" és "placebo". Alguna cosa no ha d'haver explicat bé la homeopatia. -La raó per la qual la paraula placebo es relaciona amb l'homeopatia és perquè totes les dilucions més enllà de la 12 CH no contenen res i, per tant, diuen que és placebo. És mentida. Un placebo seria un grànul de lactosa sense estar impregnat de res. En canvi, un grànul impregnat amb una dilució de 200, en comparació amb el placebo de veritat, té uns efectes claríssims en plantes, en cultius ecològics, en animals i en persones. La física actual ha de replantejar i aclarir el perquè de l'homeopatia, de les dilucions i de la memòria de l'aigua. En dilucions altes, la substància no hi és, però el dissolvent està impregnat, té una marca, té una vibració electromagnètica que el diferencia del placebo. L'argument del placebo ha estat tradicionalment utilitzat per la medicina convencional, sobretot pel grup dels escèptics. És un grup virulent i ple de prejudicis. Els escèptics, en nom del purisme científic, s'atorguen el dret de dir què és bo i què no és bo. S'ha vist que darrere hi ha el finançament de laboratoris farmacèutics, que també estan connectats amb determinades revistes científiques com Muy Interesante. -El cas més extrem es va donar el 5 de febrer passat, unes 200 persones van participar en suïcidis homeopàtics en diverses ciutats de tot Espanya. Prenien una sobredosi de medicaments homeopàtics per demostrar que no feien res. Sembla que fan més soroll els detractors de l'homeopatia que els que estan a favor. -Va ser una estupidesa que va tenir molt ressò mediàtic. Aquestes persones, volent desprestigiar l'homeopatia, ens van fer un favor. Van demostrar que els medicaments homeopàtics són innocus en sobredosi. Aquesta és una de les característiques de l'homeopatia. D'altra banda, si [els participants] volien ser seriosos, des del punt de vista científic van actuar malament: no tenien un observador metge que valorarà els símptomes abans i després [de la ingesta]. -Segons dades de l'Associació Espanyola de Pacients de Homeopatia (AEPH), a Europa l'homeopatia és usada pel 30% de la població i la coneix el 60%. A Espanya aquestes xifres estan just a la meitat. Per què? -A Espanya, la divulgació de l'homeopatia va començar més tard. A França no hi va haver cap parèntesi. Aquí, després de la Guerra Civil, l'homeopatia es va prohibir i l'Acadèmia Mèdica Homeopàtica de Barcelona es va tancar (es va prohibir com qualsevol altra associació). Es va considerar que l'homeopatia no era afí a les idees del règim i no es va tornar a recuperar fins al 1978. En aquest parèntesi immens, la població va ser assistida d'amagat per un petit percentatge de metges homeòpates. Va ser a partir de 1980 quan van venir metges d'Europa i d'Amèrica a ensenyar l'homeopatia i va començar a despuntar al nostre país. Des de llavors ha hagut un ascens progressiu pel que fa al nombre de pacients. Estem una mica endarrerits respecte d'altres països d'Europa, sobretot en comparació amb França i Alemanya. A Anglaterra ha estat medicina oficial i és conegut que personatges importants-i fins i tot la família reial-han estat tractats amb homeopatia. A Alemanya és una de les medicines ben considerades i respectades. 
Viure bé, viure millor” a càrrec del farmacèutic i naturòpata, Joan Duran
3ª XERRADA del cicle “Viure bé, viure millor”. Dissabte 12 de novembre, a les18h a la Sala de Socis. Entrada gratuïta Adquirir una sèrie de coneixements importants per a fer certa l'expressió: “Viure més, viure millor” i aplicar-los a la vida quotidiana tot condicionant favorablement tots els àmbits de la nostra persona (físic, mental, emocional i espiritual). A principis d'octubre, els dissabtes i amb una freqüència de dos xerrades al mes, a l'Ateneu es va iniciar el cicle de xerrades “Viure bé, viure millor” a càrrec del farmacèutic i naturòpata, Joan Duran. Aquest proper dissabte es celebrarà la 3ª xerrada del cicle. Fins ara la ubicació era a la Sala Comunicació però degut a la gran afluència d'assistents, l'acte s'ha traslladat a la Sala de Socis. CONFERÈNCIA-COL•LOQUI “Què és el Fòrum GSM? Quina és la seva projecció? Pot arribar fins a Igualada la seva influència?” Dimarts 15 de novembre, a les 20h a la Sala de Socis Igualada ha de lluitar per tenir accés a totes les oportunitats. Un exemple n'és el Fòrum GSM, la convocatòria TIC més influent del món. La Generalitat i Fira de Barcelona valoren en 3.500 mil•liars d'euros l'impacte econòmic que deixarà la convocatòria 2012/2018, tant a BCN com a d'altres possibles subsecció per a celebrar-hi espectacles, congressos, tec, i la instal•lació a Catalunya de moltes filials dels 219 operadors de telefonia de tot el món. A càrrec de: Miguel Fuentes “gust vents director” de Fira de Barcelona Ho organitza: Igualadins en el Món  Vesteix amb un aire marcadament italià i té un somriure entremaliat. Xavier Berneda és el líder de la generació X, però no d’aquella que a la dècada dels anys 1990 es mirava la vida amb nihilisme –encara que per edat en forma part–, sinó de la que calça la gran incògnita bavaresa. I és que seguint la tradició familiar, aquest sabater, com a ell li agrada descriure’s, és el director de màrqueting (per no dir director general) de la marca de calçat esportiu Munich. Quan eres petit quines vambes portaves? “Munich. Aleshores no fabricàvem calçat per a nens i me les feia el meu avi a mida. Tota la vida que només he portat les nostres sabates.” Quan eres petit, què volies ser de gran? Bomber. I encara ara! Seguir la tradició familiar no entrava en els teus plans? Vaig acabar treballant a casa perquè era un mal estudiant. Anava passant d’un col·legi a un altre amb un currículum força dolent. Era un cràpula. El que m’agradava ho aprovava i amb bona nota, i la resta tant me feia. No tenia cap interès. Pensava que tenia la vida solucionada i no m’hi esforçava. Em mancava una disciplina que crec que ara sí que tinc [riu]. Tot va començar amb l’avi, oi? Sí, l’any 1939 quan es va acabar la guerra. Un sabater de Sant Boi que va començar a fabricar calçat esportiu: botes per als jugadors de rugbi de la Santboiana, botes de futbol… I així de mica en mica i anar fent. Actualment, del teu avi, en dirien un emprenedor. En aquella època tothom era emprenedor. Tothom volia fer coses i tenir el seu propi negoci. Ara és quan la gent ha canviat i vol ser bomber, policia o treballar a la Caixa. Volem una segona residència, tenir-ho tot pagat i no invertir en un negoci. Ho dic sempre, està molt bé parlar de facturació, però el discurs no ha de ser aquest. Hem de tornar a parlar com el meu avi. Si volem vendre país ens hem de posar les piles i treballar més que mai. Treballar i fer un producte de qualitat, no? Tenia un metge que deia que les tres paraules clau són investigació, formació i prevenció. Doncs el mateix. Però sobretot hem de canviar de mentalitat i arromangar-nos. I és que en molts aspectes el nostre país continua essent de pandereta. Si no fos així, t’anirien més bé les coses? Jo crec que sí. Per exemple, som el pitjor país en temes de protecció de la marca. Els meus productes són al topmanta! Recordo que un guàrdia civil un dia em va dir que era al topmanta com Armani, Dolce & Gabbana i Tous, i que això només podia ser sinònim que ens anaven bé les coses. Perfecte, però jo no vull ser-hi. Hi ha un buit legal quant a les falsificacions que és brutal, i ningú no hi fa res. Què hauria passat a Itàlia si no haguessin protegit les seves marques? D’acord, potser són marques que no fabriquen allà, però sí que investiguen a Itàlia, sí que dissenyen a Itàlia i venen “made in Italy” i un estil de vida. Si volem donar valor afegit als productes produint a Barcelona, Elx o Solsona, primer s’ha de protegir la marca. T’és molt difícil mantenir la producció a Catalunya? Molt, encara que últimament les coses sembla que canvien una miquetona. Però costa. Hi ha països on els marges de producció són molt inferiors. Portugal, per exemple, és un 30% o 40% més econòmic que no Espanya. I en logística de transport, Portugal és com si fos Extremadura. Per curiositat, si el vostre cognom és Berneda i la família és de Sant Boi, per què la marca es diu Munich? L’avi buscava un nom que sonés alemany. Va pensar en unes quantes possibilitats com Bonn, Frankfurt, Zuric i Munic. Va quedar-se amb aquesta última opció, però la marca es podia haver dit Copenhaguen. No hi ha més història. Estratègies de màrqueting! Sí, encara que empresarialment no sóc gaire fan del meu avi. Era un home que tenia molt mal geni, d’aquells caps que no valoraven la gent que té al costat. Mai no parlava d’equip, sinó de com ell ho havia fet tot. Una mentalitat, d’una altra banda, molt de l’època. I en aquest sentit no m’hi sento gaire reflectit. És cert, amb tot, que per uns quants motius, com ara que els meus pares es van separar, dels quatre anys fins als dotze vaig viure amb ell i molts diuen que n’he heretat la mala llet. I tu, què hi dius? M’enfado, com tothom, però jo crec que no [riu]. Amb tot, el meu avi era un personatge. Originalment el nostre cognom era Verneda, amb ve, però com que els reclutaven per ordre alfabètic, per poder anar abans a la guerra se’l va canviar per l’actual Berneda, amb be. De fet, tinc una bèstia que encara és viva que es diu Verneda. Què t’explicava l’avi d’aquells primers anys? Les botes de futbol van ser el que va mantenir viva l’empresa, perquè aleshores aquí ningú no les fabricava. I després el calçat per a atletisme i rugbi. Això va ser el que va permetre que la fàbrica passés de tenir vuit treballadors a tenir-ne setze i traslladar-se de Sant Boi a Capellades. Lògicament, jo no vaig viure els primers anys, però he viscut gairebé tot el creixement de l’empresa. Tinc un record molt viu de la fàbrica de Sant Boi, sobretot de les olors. Es treballava en unes condicions molt poc higièniques, sense lavabos ni aigua corrent. I això, mesclat amb la ferum de la pell, feia que l’ambient es carregués d’unes olors molt fortes. Com vau passar de ser una marca de calçat esportiu humil al que sou avui? Un dels moments clau crec que va ser l’aparició del model Munich Barrufet. A partir d’aquí vam decidir buscar un format de negoci que donés un valor afegit a la companyia. Un moment en què la nostra fàbrica no s’aguantava productivament, però al mateix teníem una gran responsabilitat sobre uns treballadors que ens ho havien donat tot. Una empresa familiar. Exacte. Uns treballadors que havien invertit moltes hores en l’empresa. Un moment, doncs, en què vaig creure que s’havia de fer alguna cosa per poder tirar endavant. Vam valorar algunes opcions: des de fabricar calçat per a gent gran a fer sabates de moda. I, com a jove, jo em veia més còmode anant a desfilades que no pas fent sabates per a gent gran [riu]. Vam recuperar antics models de la marca, com les Munich Acropol i les Munich Goal, i les vam redissenyar fent-les més còmodes i confortables, però mantenint-ne la història. I això és molt important perquè moltes vegades les coses s’expliquen i són mentida, però nosaltres tenim tot el llegat deixat pel meu avi, el meu pare i el meu oncle. De fet, acabo de comprar unes sabates nostres a eBay que es van fabricar el 1968. Un model que cap dels treballadors de la fàbrica no recordava. Et puc preguntar quant n’has pagat? Molt! A més, crec que l’anglès, perquè les sabates eren a Anglaterra, em va descobrir i sabia qui era. Encara no sé com aquestes sabates van anar a petar allà. Sigui com sigui, a Munich la història és molt important. La història i també ser una marca molt arrelada a la terra, que transmet uns sentiments de proximitat i d’identitat. Fins a quin punt les marques jugueu amb aquests sentiments per obtenir un rèdit comercial? Si a Munich hem obtingut un rèdit comercial a partir d’aquests sentiments, no era la nostra intenció. Però sí que penso que les marques han de parlar molt més del que fan, i això pot ser les col·leccions, però també l’arrelament social i el territori. Un arrelament que en el nostre cas pot ser contraproduent. Per què? A la plantilla de les nostres sabates posem “designed from Barcelona”. Doncs durant molt de temps ens han trucat clients de parts d’Espanya dient-nos que aquest detall potser no era bo per a la marca. Què els contestaves? En situacions com aquestes has de valorar si ets esclau del client o si pots tenir la teva pròpia estratègia. I quina és la vostra estratègia? Munich és una marca vinculada a gent jove, distribuïda a unes botigues específiques i que combina esport i moda. Ara estem preocupats perquè venem massa. Es pot vendre massa? Fa tres anys que no acceptem més clients, tret que sigui alguna cosa molt específica i especial. Quan arribes a molta gent no aconsegueixes aquell perfil d’usuari que vols. Potser ara ens ha tocat ser la noia guapa i molta gent ens vol conèixer. Aquest és el joc. Però no em preocupa facturar, sinó perdurar. Normalment si creixes molt de pressa caus a la mateixa velocitat. Vosaltres heu crescut molt ràpidament! De 2002 ençà, un 600%. De trenta-cinc treballadors a dos-cents. Més clar no puc ser. Malauradament, hi ha treballadors que no conec, i si truco a una de les nostres botigues a vegades tinc problemes per donar-me a conèixer i explicar que hi anirà un amic meu a qui han de fer un descompte. “Hem d’aprendre a valorar el que tenim” Parlant de descomptes, com els “donettes” m’imagino que ara et surten amics de tot arreu. Sí! Em surten molts amics nous, amics que havien desaparegut i per Nadal em truca molta gent per felicitar-me les festes i demanar-me un descompte. Jo encara visc al pis que em vaig comprar de solter, un pis molt petit que és de protecció oficial. Hi ha veïns amb qui tinc molt bona relació i uns altres que mai no m’han dit ni bon dia, però que també m’han demanat algun descompte. Sempre dic que sí. La meva dona, que és la que ha viscut i ha patit tot el que comporta l’empresa, i que la gent abans no ens comprava perquè no érem guais i ara sí que ho som, és la que s’emprenya [riu]. Per què vius encara en un pis de protecció oficial si ets… guai? No negaré que fa un any que busco pis, però no sé si els preus que em demanen són els correctes. A més, ni busco una casa gaire gran, perquè com aquell qui diu a casa només hi vaig a dormir, ni vull un pis petit perquè ja és el que tinc i a més hi estic molt bé. Em preocupa molt la xarxa social. Vam estar a punt de comprar un pis que era gran, antic, molt maco, prop de l’escola dels nens. Vaig anar a un centre comercial i em vaig comprar una cadira de càmping, un grapat de diaris i em vaig asseure durant una bona estona a l’escala fixant-me en els veïns. No me’l vaig comprar. És un tema que em preocupa molt. No sé si podria aguantar tenir mal rotllo amb algú o viure una situació incòmoda. Tampoc no m’amagaré de dir que tinc una segona casa al Pirineu i una altra a les Illes. Imagino que per defecte professional et deus fixar en el calçat de la gent. Jo només miro els peus i he vist que les teves vambes estan trencades. Camino massa! Te’n pots comprar unes de noves. Si no, no farem negoci [riu]. Però sí, em fixo constantment en les sabates que duu la gent. Et sorprèn comprovar qui porta el teu calçat? Sí, i a vegades fins i tot tinc mal rotllo. No m’agrada que algunes d’aquestes celebrities de la tele portin Munich. Per exemple, no m’agrada que les porti en Rafa Mora. No m’agrada. És un paio masclista, mal educat… No m’agrada gens. Però va a la botiga i se’n compra moltes. És complicat. Quants parells de sabates tens? No gaires, quatre o cinc. A vegades sí que vaig a la fàbrica i com que tinc un quaranta-dos, que és el número estàndard, em passen algun model nou perquè el provi. Però, tret d’això, no en tinc gaires. I els teus fills, quina marca de sabates fan servir? Munich. Un dels meus fills, una vegada em va demanar que li comprés unes botes de futbol Nike com les del Ronaldinho, perquè deia que eren les millors. Li vaig preguntar quin era el nen més intel·ligent de la seva classe i quin era el millor jugador del seu equip de futbol. Una vegada me’ls va dir, li vaig contestar que com que eren els millors, aquells eren els nens que volia a casa meva. No li va fer gaire gràcia i crec que ho va entendre. Hem d’aprendre a valorar el que tenim. Text i fotos: Oriol Rodríguez. |   Sempre informat de les notícies de Redacció. Inscriu-te. És gratis ! Notícies anteriorsEnero 2012 |
